Has sentit a parlar de la joia maleïda? Sí, sabem que sembla una trama d'una pel·lícula d'acció dels anys 90 (per cert, et trobo a faltar), però creieu-me, estimat lector, aquestes coses existeixen realment, o almenys algunes persones creuen que sí.

Exactament. , ens referim al famós diamant de l'esperança, una pedra preciosa que es diu que va ser la causa de la desgràcia de moltes persones poderoses. Entendrem millor aquesta història a continuació.

El diamant en qüestió pesa uns 45 quirats i té un color blavós únic, un autèntic espectacle per a qualsevol admirador de la joieria. Segons les xifres actuals, aquesta "mala sort" costa aproximadament 350 milions de dòlars EUA.

Quin és l'origen de la pedra? Es desconeix l'origen exacte del diamant, però la versió més acceptada és que l'any 1666 (número molt suggerent), un ric comerciant francès anomenat Jean-Baptiste Tavernier va adquirir l'objecte que havia vingut de l'Índia.

Va passar un temps i l'home va revendre el diamant juntament amb uns quants objectes més al rei Lluís XIV. Aleshores, l'any 1678, el monarca va demanar al seu joier de confiança que tallés la pedra per donar-li una forma diferent.

Acabats els treballs, el rei va començar a lluir el diamant com a adorn de corbata (no és estrany). l'anomenaven el "Rei Sol"). Així, aquest producte tan valuós va romandre amb la família durant més d'un segle.real.

No obstant això, va ser un descendent de l'esmentat governant, el rei Lluís XVI, qui va començar a adonar-se dels "efectes secundaris" del mineral, a causa de la seva execució com a conseqüència de l'èxit del famós francès. Revolució.

Crèdit: History Channel/Reproduction

El diamant desapareix, però reapareix molt de temps després

Enmig de tantes turbulències històriques , L'esperança va romandre oblidada durant un temps, però ressorgiria l'any 1812. Un comerciant anglès anomenat Daniel Eliason hauria estat atrapat amb el cristall.

La peça va ser comprada a John Francillon, un joier que va morir molt mort misteriosa a la presó, mentre que el nou propietari se suïcidaria mesos després.

I sembla que la joia té predilecció per la reialesa, perquè abans de suïcidar-se, Eliason l'havia venut al rei Jordi IV del Regne Unit. . No cal dir que també va trobar el seu final tràgicament, oi?

A causa de l'abundància de deutes que va contreure el governant en vida, el genial va acabar sent comprat pel col·leccionista Henry Philip Hope, membre d'un pròsper i família anglesa respectada.

Però no tanta riquesa estalviaria l'Esperança dels efectes del cristall maligne, perquè mentre estaven en possessió de l'Esperança, van perdre gran part de la seva herència original, inclòs un Senyor fallit i melancòlic. anomenat Francis Hope, el seu darrer propietari.

Finalment, els propietaris finalsdel desafortunat diamant eren una parella, Evaly i Ned McLean, l'any 1910. Després de passar 9 anys exposant la pedra, la maledicció reapareixia i s'emportaria el seu fill, que va morir després de ser atropellat amb només 10 anys.

Després del tràgic succés, la mare es va tornar boja i el pare va perdre gairebé tot el que tenia. L'home fins i tot va intentar empenyorar l'objecte i cobrar l'entrada a qualsevol que volgués tenir-lo, però ho va aturar quan una filla d'una família adinerada es va suïcidar.

Quan tots dos van morir, el mineral va passar a les mans d'en Harry Winston. , que no creia en la llegenda. Però, misteriosament, després d'un temps en possessió, l'empresari va donar la pedra al Museu d'Història Nacional, on es troba exposada fins avui.