El millor gestor de fons del Brasil, Luis Stuhlberger , mai va pensar que arribaria tan lluny.

Almenys això és el que va dir al començament de la seva carrera, quan es va definir a si mateix. com un nen sense moltes qualitats, des dels seus dies d'escola.

Ell mateix descriu la seva personalitat com la d'un nen intel·ligent i solitari. Si no fos per això, passaria desapercebut entre els seus coneguts.

Insegur i amb problemes d'autoestima, el nen va sentir que era l'aneguet lleig de la classe i mai es va imaginar que podia ser un home d'èxit professional.

Tot i així, va assolir una posició de gran poder. Actualment, la seva empresa, Verde Asset Management, és la gestora de fons més gran del mercat .

Sota la seva tutela hi ha uns 26.000 milions de reals només a la categoria de fons multimercat, a més de R $ 49. mil milions en actius.

La companyia, que va fundar l'any 1997, ha generat ni més ni menys que una rendibilitat superior al 18.000%, registrant beneficis cada any, excepte el 2008, quan tot el món va patir pèrdues. amb la crisi immobiliària i financera que va començar als Estats Units.

Com va aconseguir arribar tan lluny? Això és el que descobrirem en aquest article.

Qui és Luis Stuhlberger?

Hereu d'una empresa constructora que porta el cognom de la família, Luis va estudiar en una de les millors escoles de São Paulo, és a dir, els Bandeirantes. A la ciutat, on també va néixer, va estudiarEnginyeria Civil de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de São Paulo (USP).

Sempre va destacar per la seva intel·ligència, però no va voler dedicar-se a l'Enginyeria, deixant-se influenciar pel seu pare, qui, a l'expectativa de continuar amb l'empresa familiar. El Sr. Stuhlberger també tenia inversions en un banc i en una empresa petroquímica.

Però no va ser a l'empresa del seu pare on va començar la seva carrera, ni al mercat financer.

Després de graduar-se a L'any 1977, va anar directament a un curs d'especialització a la Fundação Getúlio Vargas, que el va habilitar per treballar a Hedging-Griffo, una empresa que operava com a corredoria bancària, de la qual el pare de Stuhlberger tenia accions.

Però no era cap. Això el va fer un home confiat. Luis reconeix que té persistència i disciplina, trets molt cridaners d'algú que sempre ha estudiat molt.

No obstant això, segons el mateix Luis, només després de casar-se amb Lilian, la seva dona de 40 anys, va aconseguir sentir-se més capaç.

Va ser també amb ella que Stuhlberger va començar a construir una vida social, participant en esdeveniments i relacionant-se amb la gent que l'envoltava. Només així va poder deixar de banda la seva timidesa.

Lilian va ser el punt d'inflexió en la vida de l'entrenador. Diu que és molt intel·ligent però també maldestre. Junts van tenir tres filles.

En Luis i la seva dona Lílian, amb qui té 3 filles: Diana, Renata iBeatriz

La trajectòria professional de Luis luis Stuhlberger

La intermediació bancària, on va començar la seva carrera professional, no era una gran empresa. Tot i així, amb la perspectiva de créixer, va inaugurar una nova àrea a la firma: les mercaderies.

I va ser en aquest sector on Luis va imprimir el seu talent. Primer operant al mercat de la carn i el cafè, després amb l'or. En aquest cas, un pas agosarat, ja que, el mateix any, l'any 1982, l'element es va començar a vendre com a actiu financer, podent-se negociar a borsa.

L'empresa es va convertir en un referent. al mercat de les accions d'or i va ser precisament aquest sector el que va donar suport a l'empresa durant els anys següents, quan l'economia brasilera va entrar en una crisi inflacionista, provocada pel preu altíssim del petroli i les guerres a l'Iran i l'Iraq.

Pèrdues financeres

Entre 1979 i 1980, el Brasil va viure un període de total manca de control econòmic, que va afectar directament la petroliera familiar, el banc en el qual el Sr. Stuhlberger posseïa accions i fins i tot la corredoria on treballava Luís. .

Al mateix temps que va ser un període de felicitat en l'amor i un inici professional exitós, va ser un moment de moltes pèrdues econòmiques per a la família.

Luis Stuhlberger va haver de vendre el banc per pagar els deutes de la seva família, petroquímica, que va fer fallida enmig de la crisi del petroli. L'hereu va deixar llavors elcondició de propietari a empleat.

Amb tot aquest remolí de pèrdues, l'èxit amb l'or va valer a Luis el sobrenom de rei del metall i li va obrir les portes a l'èxit.

Després de tot, va aconseguir fer de l'or la inversió més segura i rendible de l'època, fins i tot davant el pitjor escenari econòmic que travessava el país.

La seva fama va girar pel mercat i va ser responsable de la invitació del Banc Central a ser part de l'equip. Això és perquè el seu director, aleshores, afirmava haver vist en aquell jove tímid una enorme capacitat de gestió i professionalització de zones en expansió.

Nous camins

Van arribar els anys 90 i amb ells un nou govern i l'esperança de dies més tranquils per a l'economia brasilera. Fins que el president electe Fernando Collor va obrir el mercat i va portar la competència per competir per la compra d'or.

Tot i que això havia trencat completament la branca d'or del Brasil, l'obertura de l'economia va venir amb moltes possibilitats per als qui inverteixen. a la borsa.

El mercat de fons d'inversió va guanyar aleshores robustesa i força amb el Pla Real i fins i tot amb un marc normatiu el 1995.

Després de dos anys, ja el 1997, Stuhlberger finalment va tenir el coratge per crear el seu propi fons.

O Verde (un homenatge a l'equip de futbol que dóna suport – Palmeiras) es va crear amb uns actius d'1 milió, la meitat dels quals provenien de BM&F, que va invertir per fomentar el mercat. , i clientspetita, amb inversions a partir de 5.000 BRL.

Sort o coratge?

La capacitat per imaginar els propers passos del mercat és una característica del gerent que, en 24 anys, ha vist la seva empresa benefici anual.

El primer d'aquests cops mestres va passar el 1997, quan la crisi asiàtica va afectar l'economia brasilera i va obligar el govern a apujar els tipus d'interès.

En aquell moment, va imaginar l'escenari desfavorable. per al Real que es devaluaria davant el dòlar, la qual cosa no donaria altra alternativa al govern que augmentar el tipus d'interès.

El moviment va anar en contra del que van fer la majoria de les empreses. Stuhlberger va comprar contractes de futurs, creient que pujaria el tipus Selic, i no es va rendir.

En els dies següents, la crisi es va estendre per tots els continents i el tipus Selic va baixar del 19% al 40%. Com a resultat, el primer any de Verde i un guany del 29%.

Verde va fer història

Entre 1998 i 1999, Verde va fer un altre cop mestre quan va invertir en dòlars, amb l'objectiu de protegir el vostre actius.

En aquell moment, un real valia un dòlar. Luis Stuhlberger pensava, però, que la paritat no podria sostenir-se davant el mercat globalitzat de disputes entre empreses de diferents nacionalitats.

Al tombant d'any, quan es trobava de viatge a Foz do Iguaçu, amb les dues filles grans, Stuhlberger va rebre la notíciaque cauria el president del Banc Central.

Automàticament, el mercat es va desesperar i el dòlar es va disparar. D'aquesta manera, fins i tot va comprar empreses exportadores, que es beneficiaran més d'aquell escenari.

Una vegada més, Verde es va beneficiar i, aquesta vegada, amb un guany del 135%, doblant així un patrimoni que era de R$. 5 milions.

Canvis polítics

Era el 2002, un any més, l'any de les eleccions, i com és habitual, el mercat es mostra inestable davant la possibilitat d'una política de control sobre el economia.

Els candidats eren José Serra, del partit neoliberal, i Lula, del partit socialista.

Si bé les enquestes apuntaven a la victòria del neoliberal, el mercat es va mantenir en calma. Fins que en algun moment, el candidat contrari es va posar al capdavant i tot indicava un gir.

La borsa brasilera, doncs, va començar a caure i el dòlar pujava dia a dia. El mercat ja patia la possibilitat d'un president socialista.

Malgrat aquest biaix, temut pel mercat financer, els membres del futur govern es van dedicar a tranquil·litzar els inversors mitjançant conferències, així com reunions.

En Luis va participar en una d'elles i va decidir donar un vot de confiança. La promesa era que, al llarg del 2003, l'economia s'estabilitzaria, que Lula no trencaria el país amb intervencions sense propòsit i, a més, que el Congrés aprovaria totes lespropostes enviades pel govern.

Un cop més, Verde va anar a contracorrent dels altres i, encara l'any 2002, va comprar accions que estaven a la baixa. Les previsions es van confirmar i, l'any 2003, la borsa es va apreciar al 100%, fent que Verde pagués moltíssim amb les apostes fetes.

El gran gerent

En 24 anys d'existència, l'únic L'any en què Verde va patir una pèrdua del 6,4% va ser el 2008. Aquest resultat no va afectar la liquiditat de l'empresa, però va demostrar que fins i tot un bon gestor pot equivocar-se.

És ben cert, però, que ell no estava del tot equivocat, només va fer una previsió perquè el mercat de valors es recuperés més ràpid del que realment va ser, i va acabar comprant accions que van trigar una estona a apreciar-se més del que havia previst.

A la vista d'això. , el gestor va enviar una carta als inversors informant-los que prendre decisions és valent i arriscat alhora.

Però aquella dolorosa pèrdua va passar ràpidament, amb un guany de més del 50% el 2009 que va seguir un any després. any.

El temps va passar i aquell noi tímid i maldestre donava pas a un gran gestor financer, ple de valentia i atrevit.

Luis Stuhlberger va dur a terme transaccions milionàries al llarg dels anys, que li van valer. bons diners .

Amb l'èxit de Verde, Stuhlberger ja ha ampliat el seu negoci, creant Verde Asset Management i Credit Suisse. El primer com a controlador, el segon com a sociminoria.

El gran gestor de fons, Luis Stuhlberger, té 66 anys i no té previst jubilar-se. Vol seguir l'exemple de George Soros, és a dir, un altre multimilionari que encara és actiu fins i tot als 90 anys.

T'agrada aquest article? Així que sabeu que podeu trobar molt més a Capitalist!